La fi de la discriminació dels no residents respecte l’impost de successions a Espanya

La potestat legislativa de les diferents comunitats autònomes arriba a diferents àmbits, entre els quals es troben els impostos. Per exemple, tot i que hi hagi una llei comú (llei estatal) sobre l’Impost de Successions i Donacions (ISD) aprovada pel Congrés, cada comunitat ha adoptat lleis i decrets que han augmentat els avantatges fiscals i han reduït les càrregues impositives respecte la lley estatal. Això implica que existeixen disset regulacions diferents que depenen del lloc de residència del testador o el donatari. La discriminació es produïa quan el testador o donatari vivien fora d’Espanya, sempre que els béns estiguessin situats a Espanya o els subjectes passius vivien a Espanya. Aquests no es podien beneficiar de cap regulació autonòmica i es veien obligats a calcular les quotes de l’impost segons la llei estatal, cosa que comportava quotes més elevades i per tant una clara discriminació dels no residents.

L’any 2014, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va determinar que els diferents tractaments de l’impost constituïen una restricció a la lliure circulació de capitals. És per això que el Congrés va aprovar una modificació de la llei estatal per adequar la llei sobre l’ISD a las directrius de la Unió Europea. De fet, la modificació permetia als no residents aplicar la regulació autonòmica, amb més avantatges fiscals que la llei estatal, però només si eren residents en un altre país de la Unió Europea.

Aquest any 2018, dues sentències del Tribunal Suprem van establir que el tractament fiscal per a no residents encara violava les directrius de la Unió Europea. Per això, tots els no residents obligats a l’impost ja poden aplicar les reduccions fiscals regionals, la qual cosa significa la fi de la discriminació i la possibilitat de reclamar la devolució de les quotes satisfetes al passat.

Com a conclusió, s’ha de tenir en compte que, a més d’aplicar la nova interpretació a futures herències i donacions, és important destacar que Hisenda ha de tornar les quotes pagades durant el període legal, és a dir, els darrers quatre anys. Per aconseguir que tornin les quotes més els interessos de demora (aproximadament del 4%) el no resident ha de presentar la reclamació emparant-se en les sentències anteriors. Actualment, per la gran quantitat de reclamacions, Hisenda triga entre un i dos anys per ingressar la devolució.

Victor de Castro Esteller

Advocat fiscalista

LinkedIn

Publicat a XLNC Magazine

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies